Petita història amb les paraules de la setmana del Rodamots

Un avió, va aterrar enmig d'aquell pandemònium de ciutat. Contades persones del falansteri se'n van adonar i se'ls veia als ulls aquella utopia de poder algun dia viatjar amb un vehicle com aquell. El que donarien ells per tenir-ne tansols un quark...

Parlem amb Marta Guitart

Marta Guitart, és una ex-alumna de l'IES Vidreres que el passat dilluns ens va venir a fer una xerrada per explicar-nos què és el que va estudiar i la feina poc usual que més endevant li va sorgir.
Va començar explicant-nos que havia fet humanitats aquí, al nostre IES, i el seu treball de recerca es basava en la recopilació de diverses notícies i veure com els mitjans de comunicació transformaven les notícies des de que se'ls explicava fins que aquesta era emesa.
Quan va acabar, tot i que no n'estava massa segura, va haver d'escollir la carrera de traducció i interpretació, la qual la va realitzar a l'Universitat de Barcelona.Va triar dos idiomes, anglès i italià. Per aprendre'n més el tercer any de la carrera va fer un erasmus a Manchester (Gran Bretanya) on va ser capaç de combinar els seus estudis universitaris amb una feina de professora de castellà en un institut local.
La Marta ens confessa que sempre es va decantar més per l'italià que per l'anglès, per això, un cop acabada la carrera va anar a Venècia a fer un màster per poder, a més a més reforçar la llengua italiana.
Ens explica que un cop acabats aquests dos anys, va tornar a Catalunya i va trucar a la seva professora d'universitat, que aquesta li va proposar ajudar-los a realitzar un diccionari que s'estava creant, d'idiomes castellà-italià i italià-castellà. La part de castellà-italià ja estava feta així que només els quedava la mitat del diccionari. Li va tocar la lletra A i la lletra C. Al principi no li va semblar gaire fàcil ja que moltes de les paraules les havia de buscar al maria moliner, o per internet sobretot. S'hi introduïen probervis també i frases fetes, en aquest diccionari. Havia de fer feina cada dia per poder-se organitzar ja que li van demanar la primera entrega de la primera lletra, al cap de 3 mesos. Havia d'enviar el treball diari a una correctora que li deia si s'havia de rectificar, afegir-hi alguna cosa o canviar-ho completament perquè allò no és el que significava.
Aquest treball li va portar bastanta flexibilitat a l'hora de treballar. És a dir, si un dia no li anava bé treballar les hores programades, un altre dia podia aixecar-se més aviat al matí o anar-se'n a dormir més tard. Tampoc s'havia de moure de casa, cosa que produïa més comoditat. Però l'inconvenient, és que era per ordinador, que havia d'estar davant d'un ordinador pot ser vuit hores diàries i al final és cansat.
Li va agradar molt l'experiència, tot i que la va trobar cansada, afirma que si li tornessin a proposar, no tindria cap problema en tornar-ho a fer.
Aquest diccionari si tot va bé es publicarà l'any 2012.

Ens queden quatre bugades

L'article escrit per Jaume Vidal al diari El Punt, ens explica principalment, que com tot grup de música o persona més aviat famosa, Pau Vidal té un grup de fans a Itàlia. Com a filòleg va fer un temps de corrector que explica aquella etapa: «No tornaré a fer mai més de corrector, és la pitjor forma de ser filòleg.»
Jaume Vidal explica bàsicament la seva vida i relació amb Pau Vidal. Com hem dit a l'hora de parlar de Pau Vidal, va presentar un programa televisiu amb Elisenda Roca anomenat Joc de paraules. Consideren a Pau Vidal un geni dels mots enreixats, i ell reconeix que no és massa frívol per ser  linguista ni massa seriós per ser un filòleg seriós.
També ens explica Jaume Vidal que el primer llibre no li va agradar gaire (el parevostre) perquè discriminava els pares pel simple fet de ser pares i ell s'hi va sentir identificat.
L'any 2003 ens explica Jaume Vidal, que Pau va publicar un llibre de relats curts (Home les). 
Veu clarament que el català no té futur i assenyala que ens queden quatre bugades, que en aquest context significa que no ens queda gaire temps de parla catalana.  

Parlem de Pau Vidal

 

Pau Vidal, va néixer a Barcelona l'any 1967. Com a escriptor ha publicat una sàtira humorística contra la paternitat (el parevostre) i un recull de narracions sobre la transformació urbanística de Ciutat VElla (Homeless) i un plany per la desaparició de la parla col·loquial (en perill d'extinció, 100 paraules per salvar). A Barcelona Televisió ha presentat conjuntament amb Elisenda Roca, el concurs Joc de paraules i als estius porta la secció de llengua d'El matí de Catalunya Radio. Aigua bruta és la seva primera novel·la (barreja d'intriga, divulgació científica i fins i tot lingüística). Aquesta obra va guanyar el XI Premi de la literatura Científica i publicat per l'editorial empúries.
Ha treballat de traductor, i és filòleg. També és l'autor dels "complicats" mots enreixats publicats al país. Ha publicat paraules, també, al rodamots.
Ens va venir a fer una visita i ens explicà tot el que ell en pensa, i les raons pel qual el català està desapareixent, amb uns quans jocs i regalant-nos dos llibres.

Petita història amb les paraules de la setmana del Rodamots

A la nostra classe va arribar un alumne nou. Tímid es va plantar com un estaquirot al mig de la classe sense saber què dir. Ràpidament, es va asseure a la primera cadira buida que va trobar. A tots ens feia llàstima; semblava simpàtic. Però realment les aparences enganyen. Cada cop que la professora feia alguna pregunta la mà del mestretites de la classe apareixia entre tots els caps, buscant protagonisme quan en realitat era un terròs. Ara bé, quan la professora li demanava un favor, el molt garrepa se'n desentenia enfonsant el cap. Pobre enze, no serveix per res!

Joan Coromines (1905-1997)

Joan Coromines va néixer a Barcelona l'any 1905. Un escriptor molt famós que la seva mare era pedagoga i l'ensenyava de ben petit. El seu pare era polític i autor del llibre La vida austera que més endavant pertanyerà al seu fill. Coromines de petit estiuejava a Sant Pol i d'allà en va aprendre el llenguatge dels pescadors. Quan tenia tan sols quinze anys ja va escriure a Pompeu Fabra una carta i l'any 1923 es va treure dues carreres de cop: dret i filosofia. Més endavant, l'any següent, se'n va a la Vall d'Aran i n'aprèn la llengua, fa un treball anomenat Vocabulario aranés. Es casà amb Bàrbara l'any 1936. S'apunta a la guerra però s'acaba exiliant a l'Argentina on donà classes a la Universitat de Cuyo. L'any 1946 se'n va a viure a Xicago on va exercir de professor fins la seva jubilació. 
Mica en mica va anar publicant les seves obres (el diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el diccionario etimologico complementario de la lengua castellana)
L'any 1967 va escriure l'Onomasticon que recull topònims catalans, contenia sis volums. Li van ser concedits nombrosos guardons. L'any 1997 va morir i es va crear la fundació Pere Coromines dedicada al seu pare i sobretot a la difusió de l'obra de Coromines.