Petita història amb les paraules de la setmana del Rodamots

A la nostra classe va arribar un alumne nou. Tímid es va plantar com un estaquirot al mig de la classe sense saber què dir. Ràpidament, es va asseure a la primera cadira buida que va trobar. A tots ens feia llàstima; semblava simpàtic. Però realment les aparences enganyen. Cada cop que la professora feia alguna pregunta la mà del mestretites de la classe apareixia entre tots els caps, buscant protagonisme quan en realitat era un terròs. Ara bé, quan la professora li demanava un favor, el molt garrepa se'n desentenia enfonsant el cap. Pobre enze, no serveix per res!