Xerrada amb la Violeta sobre la maternitat

El passat dimarts dia 15 de juny, els alumnes de primer de batxillerat social i humanístic vam tenir el plaer de escoltar una noia, la Violeta que ens va explicar per sobre el que ella havia fet durant la seva vida i en què s'havia convertit. Ella va estudiar teatre i però més endavant es va adonar que no era allò, realment el que volia. Així doncs, es va prendre un any sabàtic per pensar què fer amb la seva vida i per on seguir. Va ser mare del primer fill (l'any 2005) i després va ser quan va sentir a parlar de la figura de la mare doula. Una mare que s'ha format per ajudar a les altres mares o parelles per qualsevol pregunta que tinguin durant el part i acompanyar-les. Vam descobrir moltes coses en aquesta xerrada, i com he dit ara la primera de totes va ser què era una doula. Per molta gent pot semblar una figura innecessària, però també s'ha de pensar que hi ha persones que necessiten aquesta ajuda, necessiten tenir un telèfon a on poder trucar i preguntar qualsevol cosa, o en algun moment de ànims baixos tenir algú amb qui recolzar-te (a part de la parella). La Violeta ens va aprofundir en el part explicant-nos quina era la seva feina i com anava tot. Les coses innecessàries que feien els metges a l'hora del part com tenir la dona en postura estirada. I sobretot i el que més em va impactar va ser quan va explicar que a les dones els hi tallen un tros de pell que va des de la vagina fins a l'anus per què el nen pugui sortir més bé i que fos innecessari. És a dir que s'hagués de patir sense poder quasi ni seure durant molt temps per una cosa que no és necessària.
No vam tenir gaire més temps però ens va passar un vídeo d'un Home tenint una criatura. Em va impactar bastant també pel fet que en aquell vídeo hi sortís representat un home tenint un fill i no una dona.
En general em va agradar molt la xerrada i dono gràcies a la Violeta que tot i estar embarassada de cinc mesos va agafar una mica del seu temps de treball i familiar per venir a informar-nos sobre la Doula i el part.

Jornada esportiva 2010

La jornada esportiva la podem resumir amb una paraula. Genial. La veritat és que va ser un verdader plaer poder compartir els petits moments amb els companys i companyes preparant totes les proves de la gimcana (en el meu cas). Fent la llista de la compra i després anant a comprar. Per fi va arribar el gran dia. Ja eren les 8 del mati i tot primer de batxillerat estava revolucionat esperant que s'obrissin les portes de l'institut per poder començar a preparar les proves de la gimcana. Cadires i taules amunt i avall esperant ser col•locades al lloc ideal. Hi ha proves més divertides i proves que ho son menys. Hi havia també dues tandes, d'aquesta manera els alumnes podran realitzar més proves. Tot va començar, tots els alumnes ens vam col•locar a la prova que ens corresponia i els grups anaven arribant. Semblava que tot anava bé, pot ser massa bé. La mitja part entre torn i torn va arribar. Nosaltres teníem molta feina en col•locar el material de manera que es pogués realitzar el segon torn de proves. La gent de mentrestant, no feia cas a res. Quan va començar el segon torn, hi va haver grups que van decidir que ja no volien continuar. També hi va haver organitzadors que no van fer la seva prova al lloc corresponent o no es van saber organitzar entre ells. La veritat és que el segon torn va ser un desastre. Però tot i així els alumnes van desfruitar amb les proves que hi havia, que la veritat és que estaven molt ben pensades.
Va ser un dia de molta calor, això ens va ajudar a que la gimcana agradés més, ja que moltes de les proves eren d'aigua i els alumnes es van poder remullar. Hi havia aglomeracions de gent davant les mengeres esperant a ser ben mullats de dalt a baix.
Valoro molt positivament tant la preparació de la gimcana per part dels alumnes de primer de batxillerat com la realització de les proves per part dels alumnes de la ESO. Ha estat una gran experiència. Gràcies per deixar que la pogués compartir amb tots vosaltres.

10 moments de felicitat

Tot i que el meu blog afirmi que RES ÉS IMPOSSIBLE; posar tots els meus moments de felicitat, ho sembla. Per tant hauré de resumir-los i escollir-los intentant no deixar-me els més importants. 


1) Arribar a casa després d'un dia llarg i cansat, i saber que per l'endemà no has d'estudiar ni fer deures ni treballs i pots passar la tarda fent qualsevol cosa que t'agradi.


2) És dissabte a la nit i estic a fora de la discoteca esperant. Entro i deixo les coses que porto a sobre i em dirigeixo més que feliç cap a la pista. 


3) Un dia que no tenim escola. Fa molt de sol i calor. Estic cansada d'estar dins de casa i surto a fora. M'assento al graó que separa la terrassa de la gespa i observo el meu gos. M'encanta. 


4) Cada dia al matí. M'aixeco del llit i el primer que faig és anar direcció la cambra de bany. Obro l'aixeta i mullo el respallet de les dents. Hi poso la pasta i el faig córrer amunt i avall lliscant per les meves dents. Acabo i em sento com si fos una persona nova. 


5) És estiu. Fa una calor impressionant. 35ºC al sol i sóc a la platja. Deixo la crema i em poso a prendre el sol. Començo a tenir molta calor i noto la meva pell que crema. M'aixeco i em dirigeixo a l'aigua i sense pensar-m'ho dues vegades m'hi tiro. Quan surto i m'estiro un altre cop a la tovallola ben fresca, és quan m'adono que la vida pot ser meravellosa.



6) Son les 12 de la nit. És hora d’anar a dormir i m’estiro al llit cansada, com quasi cada dia. Son 5 minuts de relaxació on un petit resum del dia passa pel meu cap i en destaco les coses que més m’han sorprès, tan per bé com per malament. Recapacito i busco solucions als meus problemes. Aquests 5 minuts son pura felicitat.
 
7) La tarda del divendres. Son les 7 de la tarda i estic amb tots els meus amics. Parlem i riem dels demés, critiquem i recordem. Sempre hi ha uns moments que mentre me’n vaig del diàleg poc a poc cap als meus pensaments, els miro i m’adono que ells son una part de mi, i no sé que faria si no hi fossin.



8) La festa del dissabte a la nit s’està acabant. La veritat és que ja estic cansada i m’assento al cotxe per tornar cap a casa. Quan arribo em poso el pijama i em trec aquestes sabates que em fan mal. Em rento la cara i m’estiro al llit. M’encanta com res. 


9) Un amic meu té un problema. Està trist per alguna cosa. M’encanta escoltar-lo i poder-lo ajudar en tot el que puc. M’encanta que quan ho he fet, em doni les gràcies i em senti útil. M’agrada saber que he aportat una mica de felicitat a la vida d’aquella persona i que gràcies a mi, és una mica més feliç.


10) És hora d’anar a la dutxa. No tardo gaire i ja sóc fora. M’agrada però el que ve després encara més. Si és hivern, agafo la tovallola i m’assento davant l’estufa. Em proporciona escalfor i em sento genial després de la fred que he agafat a causa del canvi de temperatura de dins de la dutxa i fora.

Què vindrà a continuació?

A classe, vam estar llegint el text de Narcís Comadira que tractava del que molts arquitectes han arribat a construïr, des de Nouvel fins a Alcatrava.
Què passa? que un edifici senzill amb quatre parets pintades de color blanc, ja no és bonic? pot ser ja no és atractiu a la vista dels turistes, o a la nostra. La qüestió és que hem d'innovar, i ho fem d'aquesta manera. Però, de veritat és correcte gastar-nos molts milions d'euros en la construcció d'aquests edificis tant elaborats, fer servir milers d'hectàries, talar boscos per realitzar-ho? Sincerament, no ho veig necessari i molt menys artístic i atractiu.
Encara que molts artistes, com podem veure, no pensen el mateix que jo, ja que una obra d'aquestes els pot comportar un prestigi impresionant (tant a l'arquitecte com al país) i això significa diners, que tal i com ja sabem, avui en dia tothom fa qualsevol cosa per diners.

no todos los millonarios son iguales, hay algunos que de hecho viven como si no lo fueran, mirad por ejemplo el dueño de Ikea..




He escollit aquest comentari perquè trobo que té molta raó. En aquesta notícia es critica molt els millonaris diguent que no els afecta la crisis i que ells no s'estan de res. Però també hi ha gent que és millonaria i viu com si no ho fos, pagant com una família normal sense tants luxes.

¿Dónde viven los millonarios? Así son las mansiones más lujosas, según la revista ‘Forbes’

La modestia no es la mejor virtud de las grandes fortunas. A los millonarios no les quita el sueño la crisis económica y duermen en enormes mansiones rodeados de lujos. Piscina cubiertas, salas de cine, huertos de olivos… Son pocos los que llevan una vida alejada de la ostentación, sobre todo cuando atesoran millones de dólares en sus cuentas para pagar cualquier tipo de capricho. La revista Forbes descubre las mejores residencias de los hombres más acaudalados del mundo.

Cada millonario tiene su propio estilo. Warren Buffet, el tercer hombre más rico del mundo, es el más ermitaño. Reside en la misma casa, ubicada en Omaha (Nebraska), desde 1958. Se trata de una modesta construcción de cinco habitaciones y rodeada de amplias medidas de seguridad.  En su día pagó por ella algo más de 30.000 dólares y, pese a que su situación económica ha mejorado mucho, se resiste a abandonar este remanso de paz.

Según Forbes, Michael Dell también presume de vivir de una forma simple, aunque su casa de Austin (Texas) ha sido bautizada como “el castillo” por los altos muros de seguridad que la rodean. Este empresario informático disfruta de una mansión de 3.000 metros cuadrados con ochos dormitorios, varias piscinas y su propia sala de juntas, todo ello en medio de una parcela de considerables proporciones.

Otros millonarios se han gastado más dinero en crear el hogar de sus sueños. Bill Gates ha levantado una casa de más de 6.000 metros cuadrados. El segundo hombre más rico del mundo duerme en una imponente mansión con piscina con sistema musical subacuático, un amplio gimnasio, un comedor pensado para una veintena de invitados, varios ascensores… Un lujo al alcance de pocos bolsillos.

Nada le tiene que envidiar la mansión de George Lucas en Marin County. Aunque el productor ocupa el puesto 316 de los más ricos del mundo, vive en el Rancho Skywalker, un castillo rodeado de olivos que tiene incluso su propio cuerpo de bomberos.

En California, Larry Ellison, fundador de Oracle, ha invertido más de 200 millones de dólares en construir una residencia a su altura con multitud de edificios. Para ello se ha inspirado en la ciudad de Kioto y en los palacios  imperiales japoneses del siglo XVI. Cerca está una de las casas de Steve Jobs, un edificio histórico colonial español con más de 30 habitaciones. En los últimos años ha sido sometida a múltiples remodelaciones para hacerla más acogedora, aunque no se ha modificado su estructura original.

Pero este ranking no puede olvidar el impresionante piso de Donald Trump. El magnate vive con su mujer en Nueva York, en un tríplex situado en la Manhattan’s Trump Tower. Este empresario acude a su oficina, unos pisos más abajo, en su propio ascensor.

Al otro lado del charco

Muchos millonarios de la lista Forbes viven en Europa, donde al igual que sus homólogos norteamericanos disfrutan de grandes mansiones. Paseando por el barrio de Kensington en Londres, uno se puede encontrar con la casa de Lakshmi Mittal. El quinto hombre más rico del mundo pagó 128 millones de dólares en 2004 por una casa de doce habitaciones,  garaje para veinte coches y que ha sido embellecida con el mismo mármol que el Taj Mahal.

Hace tres años, Lev Leviev, el magnate de los diamantes, se gastó 65 millones de dólares en una extravagante casa a las afueras de Londres. La puerta de la entrada principal está construida a prueba de balas, la piscina está recubierta de oro y tiene su propia peluquería. La crisis parece no haber llegado a las mansiones de este selecto club.

En el diari EL PAÍS, he trobat l’anunci de pepephone.com, que és un operador de mòbil que té una molt bona oferta de  poder navegar per internet 7€ al mes, a través del teu telèfon mòbil i parlar per 6 cèntims al minut.

Aquest anunci va dirigit a persones d’entre 15 i 45 anys, més o menys ja que les persones que no estàn dins aquesta franja d’edat, no estan gaire familiaritzats amb els telèfons mòbils, ja sigui perquè son més petits, o no hi entenen perquè son massa grans.

En aquest anunci, també hi ha molt de vermell al fons, per cridar l’atenció dels consumidor i s’atreveixin a obtenir-ne més inforamció.

Surt un home, aguantant dos cartells els quals tenen les dues ofertes escrites. Aquest home va vestit amb una jaqueta bastant cridanera, vermella i blanca i els cabells “afro” i unes ulleres bastant modernes.

Al costat de l’anunci, també hi ha lincat un altre anunci de la mateixa companyia, pepecar.com, perquè les persones, un cop siguin dins de l’anunci del telèfon mòbil entrin també a donar un cop d’ull als cotxes i tamé n’hi ha un de jocs per internet de la mateixa companyia. 

Una vegada entres dins la pàgina oficial, veus el que la companyia t’assegura, com per exemple: Cobertura total a Espanya “i casi tot el planeta”, atenció al client gratuita des d’Espanya mateix i més de 100 botigues a Espanya per atendre’t. 

El logotip és: El operador de móbil que vuela. Fa referència doncs, a una oferta que fa la companyia, que és: Cada euro que gastis amb el mòbil, l’acumules per volar amb Air Europa. És doncs, un operador de mòbil que t’ofereix la possibilitat de volar i viatjar.