Petita història amb les paraules de la setmana del Rodamots

Un avió, va aterrar enmig d'aquell pandemònium de ciutat. Contades persones del falansteri se'n van adonar i se'ls veia als ulls aquella utopia de poder algun dia viatjar amb un vehicle com aquell. El que donarien ells per tenir-ne tansols un quark...

Parlem amb Marta Guitart

Marta Guitart, és una ex-alumna de l'IES Vidreres que el passat dilluns ens va venir a fer una xerrada per explicar-nos què és el que va estudiar i la feina poc usual que més endevant li va sorgir.
Va començar explicant-nos que havia fet humanitats aquí, al nostre IES, i el seu treball de recerca es basava en la recopilació de diverses notícies i veure com els mitjans de comunicació transformaven les notícies des de que se'ls explicava fins que aquesta era emesa.
Quan va acabar, tot i que no n'estava massa segura, va haver d'escollir la carrera de traducció i interpretació, la qual la va realitzar a l'Universitat de Barcelona.Va triar dos idiomes, anglès i italià. Per aprendre'n més el tercer any de la carrera va fer un erasmus a Manchester (Gran Bretanya) on va ser capaç de combinar els seus estudis universitaris amb una feina de professora de castellà en un institut local.
La Marta ens confessa que sempre es va decantar més per l'italià que per l'anglès, per això, un cop acabada la carrera va anar a Venècia a fer un màster per poder, a més a més reforçar la llengua italiana.
Ens explica que un cop acabats aquests dos anys, va tornar a Catalunya i va trucar a la seva professora d'universitat, que aquesta li va proposar ajudar-los a realitzar un diccionari que s'estava creant, d'idiomes castellà-italià i italià-castellà. La part de castellà-italià ja estava feta així que només els quedava la mitat del diccionari. Li va tocar la lletra A i la lletra C. Al principi no li va semblar gaire fàcil ja que moltes de les paraules les havia de buscar al maria moliner, o per internet sobretot. S'hi introduïen probervis també i frases fetes, en aquest diccionari. Havia de fer feina cada dia per poder-se organitzar ja que li van demanar la primera entrega de la primera lletra, al cap de 3 mesos. Havia d'enviar el treball diari a una correctora que li deia si s'havia de rectificar, afegir-hi alguna cosa o canviar-ho completament perquè allò no és el que significava.
Aquest treball li va portar bastanta flexibilitat a l'hora de treballar. És a dir, si un dia no li anava bé treballar les hores programades, un altre dia podia aixecar-se més aviat al matí o anar-se'n a dormir més tard. Tampoc s'havia de moure de casa, cosa que produïa més comoditat. Però l'inconvenient, és que era per ordinador, que havia d'estar davant d'un ordinador pot ser vuit hores diàries i al final és cansat.
Li va agradar molt l'experiència, tot i que la va trobar cansada, afirma que si li tornessin a proposar, no tindria cap problema en tornar-ho a fer.
Aquest diccionari si tot va bé es publicarà l'any 2012.

Ens queden quatre bugades

L'article escrit per Jaume Vidal al diari El Punt, ens explica principalment, que com tot grup de música o persona més aviat famosa, Pau Vidal té un grup de fans a Itàlia. Com a filòleg va fer un temps de corrector que explica aquella etapa: «No tornaré a fer mai més de corrector, és la pitjor forma de ser filòleg.»
Jaume Vidal explica bàsicament la seva vida i relació amb Pau Vidal. Com hem dit a l'hora de parlar de Pau Vidal, va presentar un programa televisiu amb Elisenda Roca anomenat Joc de paraules. Consideren a Pau Vidal un geni dels mots enreixats, i ell reconeix que no és massa frívol per ser  linguista ni massa seriós per ser un filòleg seriós.
També ens explica Jaume Vidal que el primer llibre no li va agradar gaire (el parevostre) perquè discriminava els pares pel simple fet de ser pares i ell s'hi va sentir identificat.
L'any 2003 ens explica Jaume Vidal, que Pau va publicar un llibre de relats curts (Home les). 
Veu clarament que el català no té futur i assenyala que ens queden quatre bugades, que en aquest context significa que no ens queda gaire temps de parla catalana.  

Parlem de Pau Vidal

 

Pau Vidal, va néixer a Barcelona l'any 1967. Com a escriptor ha publicat una sàtira humorística contra la paternitat (el parevostre) i un recull de narracions sobre la transformació urbanística de Ciutat VElla (Homeless) i un plany per la desaparició de la parla col·loquial (en perill d'extinció, 100 paraules per salvar). A Barcelona Televisió ha presentat conjuntament amb Elisenda Roca, el concurs Joc de paraules i als estius porta la secció de llengua d'El matí de Catalunya Radio. Aigua bruta és la seva primera novel·la (barreja d'intriga, divulgació científica i fins i tot lingüística). Aquesta obra va guanyar el XI Premi de la literatura Científica i publicat per l'editorial empúries.
Ha treballat de traductor, i és filòleg. També és l'autor dels "complicats" mots enreixats publicats al país. Ha publicat paraules, també, al rodamots.
Ens va venir a fer una visita i ens explicà tot el que ell en pensa, i les raons pel qual el català està desapareixent, amb uns quans jocs i regalant-nos dos llibres.

Petita història amb les paraules de la setmana del Rodamots

A la nostra classe va arribar un alumne nou. Tímid es va plantar com un estaquirot al mig de la classe sense saber què dir. Ràpidament, es va asseure a la primera cadira buida que va trobar. A tots ens feia llàstima; semblava simpàtic. Però realment les aparences enganyen. Cada cop que la professora feia alguna pregunta la mà del mestretites de la classe apareixia entre tots els caps, buscant protagonisme quan en realitat era un terròs. Ara bé, quan la professora li demanava un favor, el molt garrepa se'n desentenia enfonsant el cap. Pobre enze, no serveix per res!

Joan Coromines (1905-1997)

Joan Coromines va néixer a Barcelona l'any 1905. Un escriptor molt famós que la seva mare era pedagoga i l'ensenyava de ben petit. El seu pare era polític i autor del llibre La vida austera que més endavant pertanyerà al seu fill. Coromines de petit estiuejava a Sant Pol i d'allà en va aprendre el llenguatge dels pescadors. Quan tenia tan sols quinze anys ja va escriure a Pompeu Fabra una carta i l'any 1923 es va treure dues carreres de cop: dret i filosofia. Més endavant, l'any següent, se'n va a la Vall d'Aran i n'aprèn la llengua, fa un treball anomenat Vocabulario aranés. Es casà amb Bàrbara l'any 1936. S'apunta a la guerra però s'acaba exiliant a l'Argentina on donà classes a la Universitat de Cuyo. L'any 1946 se'n va a viure a Xicago on va exercir de professor fins la seva jubilació. 
Mica en mica va anar publicant les seves obres (el diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el diccionario etimologico complementario de la lengua castellana)
L'any 1967 va escriure l'Onomasticon que recull topònims catalans, contenia sis volums. Li van ser concedits nombrosos guardons. L'any 1997 va morir i es va crear la fundació Pere Coromines dedicada al seu pare i sobretot a la difusió de l'obra de Coromines.

Petita historia amb les paraules de la setmana del Rodamots.

La Marta, una noia de vint anys, estudiant d'economia de segon curs, li agradava molt sortir de festa i anar de compres. Tot i que sabia que per sortir tant necessitaves diners, ella creia que podria viure dels seus pares sempre, fins que aquests li van dir que no li donarien més diners, ja que volien que ella s'espavilés per si sola. Pensant, va arribar a la conclusió que sense diners no podria viure aixó que va decidir compaginar el treball amb els estudis (s'ha de dir que era una noia molt intel·ligent amb els estudis). Abans d'acabar el primer mes, no sabia d'on venien les misses però un cop va haver cobrat es va afluixar els cordons i va veure que pagant, Sant Pere canta. Es va renovar l'armari de dalt a baix, pagant bitllo-bitllo. Quan es va haver de gratar la butxaca per pagar la factura del gas, l'aigua i l'electricitat va haver de demanar diners als seus pares ja que la seva targeta del banc va acabar en números vermells.

Article de Javier Marías

Que no me entero 

Javier de Marías ens explica que escriu al diari El País des de fa molt de temps i últimament hi ha coses que li desagraden però òbviament més que li agraden. Ens n'explica una, la que ell troba més preocupant és que intenta llegir molts articles de diari per saber el que passa en un lloc determinat i moltes vegades no entén el que diu aquell article o encara es confon més. Assegura que cada vegada hi ha més periodistes així i normalment són els joves. Hi ha molts periodistes que tradueixen els textos molt malament per falta de coneixença de la pròpia llengua i això el lector ho nota molt. A la radio i a la televisió els anomenats "falsos amics" enganyen als periodistes ignorants. Com per exemple "Carpet" no significa carpeta, sinó moqueta, o "Parcel" que no significa carpeta, sinó paquet. 
Javier de Marías demana que hi torni a haver uns bons articles i unes bones traduccions als diaris, com abans.

Íngrid Betancourt

Íngrid Betancourt Pulecio, política colombiana també amb nacionalitat francesa acceptada pel Partido Verde Oxígeno al Senado en les eleccions legislatives de l'any 1998, i més endevant presidenta del seu país, és famosa pel segrest que pateix per part de guerrilla de las FARC juntament amb la seva asessora Clara Rojas. Després d'estar tancada sis anys, quatre mesos i nou dies, va ser alliberada gràcies a les forçes armades que van organitzar una operació d'intel·ligència militar. Després d'aquest terrible succés, Betancourt ha rebut varies distincions internarionals com el setembre de l'any 2008 va obtenir el premi Príncipe de Astúrias de la Concordia

Discurs de Quim Monzó a la fira de Frankfurt - VilaWeb TV

El discurs de Quim Monzó tracta d'un escriptor que li proposen fer el discurs d'inici a la fira de Frankfurt. I a partir d'aquí explica quines dificultats troba per escriure-ho, les coses que creu que hi podrien anar, i les que no.
Escoltant com parla Quim Monzó veiem que parla molt ràpid i sovint s'entrebanca amb les paraules. Durant el text hi ha certs moments de politica irònica, és a dir, s'enriu de la politica i el que hi va relacionat.
D'entre tots els emberbussaments que diu durant el discurs, en destaquem un emberbussament bastant díficil, que és:

"Una polla xica, pica, pellerica, camatorta i baquerica, va tenir sis polls xics, pics, pellerics, camatorts i baquerics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellerica, camatorta i baquerica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellerics, camatorts i baquerics"

AUCA:

Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.

[Etimologia — Del llatí vulgar auca, 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del joc de l'oca.]

Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant... A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full. Diuen que el seu origen potser es troba en un joc d'atzar del segle XVII, en què hi figurava una oca (dita auca en algunes comarques catalanes), i que tal volta tenia un origen endevinatori o d'atzar.

AUCA DEL MEDI AMBIENT:

1. Per més que siguis petit, eixerida o eixerit, fes que el món sigui millor millorant-ne la llavor

2. La Terra és com un jardí que és de tots, de tu i de mi. Oi que vols que faci goig? Doncs no facis pas el boig...

3. ...embrutant-la a tort i a dret, que a un planeta com aquest,de prats verds i de cel blau, la brutícia no hi escau

4. Com que l'aigua és un bé escàs, estalvia-la, ai las!, que per dur la boca neta no cal fer vessar l'aixeta.

5. En el bany vés lleugeret, que per dur el darrere net tampoc cal un oceà, ni tan sols saber nedar.

6. A l'escola o al carrermai no llencis cap paper i si el llença el teu amic, vés i clava-li un pessic.

7. Fes servir la paperera: sol ser la millor manera de deixar l'entorn ben net de papers i de xiclet.

8. Les deixalles selecciona. Fes com fan a Barcelona que és la nostra capital, o al meu poble, tant se val:

9. Tenen contenidors grocs, verds i blaus, i no són pocs, on col·loquen, i fan bé, el vidre, llauna i paper

10. Pensa que tot s'aprofita. És allò que diu la dita: «Llaura fondo, posa fems i tu deixa córrer el temps.»

11. No treballes, doncs, en va si ajudes a reciclar, que tard o d'hora germina el fruit de la disciplina

12. I el tabac? Fora fumera! Que fa mal a la cartera, a la gola i als pulmons. Vols encara més raons?

13. T'has fixat qui fa l'endreça d'aquest món , sense fer fressa? El pagès, l'escombriaire... Després tot pren un nou aire

14. Aire fresc, de netedat, a ple camp o a la ciutat; de bellesa i harmonia que ens retorna l'alegria

15. Si vols net el teu planeta tingues l'habitació neta, que una feina tan immensa és a casa on es comença.

16. Permeteu-me, doncs que acabi amb la allò que deia un savi en un breu, brillant, article:

«Si vols un món net, recicla.»