Petita historia amb les paraules de la setmana del Rodamots.

La Marta, una noia de vint anys, estudiant d'economia de segon curs, li agradava molt sortir de festa i anar de compres. Tot i que sabia que per sortir tant necessitaves diners, ella creia que podria viure dels seus pares sempre, fins que aquests li van dir que no li donarien més diners, ja que volien que ella s'espavilés per si sola. Pensant, va arribar a la conclusió que sense diners no podria viure aixó que va decidir compaginar el treball amb els estudis (s'ha de dir que era una noia molt intel·ligent amb els estudis). Abans d'acabar el primer mes, no sabia d'on venien les misses però un cop va haver cobrat es va afluixar els cordons i va veure que pagant, Sant Pere canta. Es va renovar l'armari de dalt a baix, pagant bitllo-bitllo. Quan es va haver de gratar la butxaca per pagar la factura del gas, l'aigua i l'electricitat va haver de demanar diners als seus pares ja que la seva targeta del banc va acabar en números vermells.

Article de Javier Marías

Que no me entero 

Javier de Marías ens explica que escriu al diari El País des de fa molt de temps i últimament hi ha coses que li desagraden però òbviament més que li agraden. Ens n'explica una, la que ell troba més preocupant és que intenta llegir molts articles de diari per saber el que passa en un lloc determinat i moltes vegades no entén el que diu aquell article o encara es confon més. Assegura que cada vegada hi ha més periodistes així i normalment són els joves. Hi ha molts periodistes que tradueixen els textos molt malament per falta de coneixença de la pròpia llengua i això el lector ho nota molt. A la radio i a la televisió els anomenats "falsos amics" enganyen als periodistes ignorants. Com per exemple "Carpet" no significa carpeta, sinó moqueta, o "Parcel" que no significa carpeta, sinó paquet. 
Javier de Marías demana que hi torni a haver uns bons articles i unes bones traduccions als diaris, com abans.

Íngrid Betancourt

Íngrid Betancourt Pulecio, política colombiana també amb nacionalitat francesa acceptada pel Partido Verde Oxígeno al Senado en les eleccions legislatives de l'any 1998, i més endevant presidenta del seu país, és famosa pel segrest que pateix per part de guerrilla de las FARC juntament amb la seva asessora Clara Rojas. Després d'estar tancada sis anys, quatre mesos i nou dies, va ser alliberada gràcies a les forçes armades que van organitzar una operació d'intel·ligència militar. Després d'aquest terrible succés, Betancourt ha rebut varies distincions internarionals com el setembre de l'any 2008 va obtenir el premi Príncipe de Astúrias de la Concordia