Xerrada amb la Violeta sobre la maternitat

El passat dimarts dia 15 de juny, els alumnes de primer de batxillerat social i humanístic vam tenir el plaer de escoltar una noia, la Violeta que ens va explicar per sobre el que ella havia fet durant la seva vida i en què s'havia convertit. Ella va estudiar teatre i però més endavant es va adonar que no era allò, realment el que volia. Així doncs, es va prendre un any sabàtic per pensar què fer amb la seva vida i per on seguir. Va ser mare del primer fill (l'any 2005) i després va ser quan va sentir a parlar de la figura de la mare doula. Una mare que s'ha format per ajudar a les altres mares o parelles per qualsevol pregunta que tinguin durant el part i acompanyar-les. Vam descobrir moltes coses en aquesta xerrada, i com he dit ara la primera de totes va ser què era una doula. Per molta gent pot semblar una figura innecessària, però també s'ha de pensar que hi ha persones que necessiten aquesta ajuda, necessiten tenir un telèfon a on poder trucar i preguntar qualsevol cosa, o en algun moment de ànims baixos tenir algú amb qui recolzar-te (a part de la parella). La Violeta ens va aprofundir en el part explicant-nos quina era la seva feina i com anava tot. Les coses innecessàries que feien els metges a l'hora del part com tenir la dona en postura estirada. I sobretot i el que més em va impactar va ser quan va explicar que a les dones els hi tallen un tros de pell que va des de la vagina fins a l'anus per què el nen pugui sortir més bé i que fos innecessari. És a dir que s'hagués de patir sense poder quasi ni seure durant molt temps per una cosa que no és necessària.
No vam tenir gaire més temps però ens va passar un vídeo d'un Home tenint una criatura. Em va impactar bastant també pel fet que en aquell vídeo hi sortís representat un home tenint un fill i no una dona.
En general em va agradar molt la xerrada i dono gràcies a la Violeta que tot i estar embarassada de cinc mesos va agafar una mica del seu temps de treball i familiar per venir a informar-nos sobre la Doula i el part.

Jornada esportiva 2010

La jornada esportiva la podem resumir amb una paraula. Genial. La veritat és que va ser un verdader plaer poder compartir els petits moments amb els companys i companyes preparant totes les proves de la gimcana (en el meu cas). Fent la llista de la compra i després anant a comprar. Per fi va arribar el gran dia. Ja eren les 8 del mati i tot primer de batxillerat estava revolucionat esperant que s'obrissin les portes de l'institut per poder començar a preparar les proves de la gimcana. Cadires i taules amunt i avall esperant ser col•locades al lloc ideal. Hi ha proves més divertides i proves que ho son menys. Hi havia també dues tandes, d'aquesta manera els alumnes podran realitzar més proves. Tot va començar, tots els alumnes ens vam col•locar a la prova que ens corresponia i els grups anaven arribant. Semblava que tot anava bé, pot ser massa bé. La mitja part entre torn i torn va arribar. Nosaltres teníem molta feina en col•locar el material de manera que es pogués realitzar el segon torn de proves. La gent de mentrestant, no feia cas a res. Quan va començar el segon torn, hi va haver grups que van decidir que ja no volien continuar. També hi va haver organitzadors que no van fer la seva prova al lloc corresponent o no es van saber organitzar entre ells. La veritat és que el segon torn va ser un desastre. Però tot i així els alumnes van desfruitar amb les proves que hi havia, que la veritat és que estaven molt ben pensades.
Va ser un dia de molta calor, això ens va ajudar a que la gimcana agradés més, ja que moltes de les proves eren d'aigua i els alumnes es van poder remullar. Hi havia aglomeracions de gent davant les mengeres esperant a ser ben mullats de dalt a baix.
Valoro molt positivament tant la preparació de la gimcana per part dels alumnes de primer de batxillerat com la realització de les proves per part dels alumnes de la ESO. Ha estat una gran experiència. Gràcies per deixar que la pogués compartir amb tots vosaltres.

10 moments de felicitat

Tot i que el meu blog afirmi que RES ÉS IMPOSSIBLE; posar tots els meus moments de felicitat, ho sembla. Per tant hauré de resumir-los i escollir-los intentant no deixar-me els més importants. 


1) Arribar a casa després d'un dia llarg i cansat, i saber que per l'endemà no has d'estudiar ni fer deures ni treballs i pots passar la tarda fent qualsevol cosa que t'agradi.


2) És dissabte a la nit i estic a fora de la discoteca esperant. Entro i deixo les coses que porto a sobre i em dirigeixo més que feliç cap a la pista. 


3) Un dia que no tenim escola. Fa molt de sol i calor. Estic cansada d'estar dins de casa i surto a fora. M'assento al graó que separa la terrassa de la gespa i observo el meu gos. M'encanta. 


4) Cada dia al matí. M'aixeco del llit i el primer que faig és anar direcció la cambra de bany. Obro l'aixeta i mullo el respallet de les dents. Hi poso la pasta i el faig córrer amunt i avall lliscant per les meves dents. Acabo i em sento com si fos una persona nova. 


5) És estiu. Fa una calor impressionant. 35ºC al sol i sóc a la platja. Deixo la crema i em poso a prendre el sol. Començo a tenir molta calor i noto la meva pell que crema. M'aixeco i em dirigeixo a l'aigua i sense pensar-m'ho dues vegades m'hi tiro. Quan surto i m'estiro un altre cop a la tovallola ben fresca, és quan m'adono que la vida pot ser meravellosa.



6) Son les 12 de la nit. És hora d’anar a dormir i m’estiro al llit cansada, com quasi cada dia. Son 5 minuts de relaxació on un petit resum del dia passa pel meu cap i en destaco les coses que més m’han sorprès, tan per bé com per malament. Recapacito i busco solucions als meus problemes. Aquests 5 minuts son pura felicitat.
 
7) La tarda del divendres. Son les 7 de la tarda i estic amb tots els meus amics. Parlem i riem dels demés, critiquem i recordem. Sempre hi ha uns moments que mentre me’n vaig del diàleg poc a poc cap als meus pensaments, els miro i m’adono que ells son una part de mi, i no sé que faria si no hi fossin.



8) La festa del dissabte a la nit s’està acabant. La veritat és que ja estic cansada i m’assento al cotxe per tornar cap a casa. Quan arribo em poso el pijama i em trec aquestes sabates que em fan mal. Em rento la cara i m’estiro al llit. M’encanta com res. 


9) Un amic meu té un problema. Està trist per alguna cosa. M’encanta escoltar-lo i poder-lo ajudar en tot el que puc. M’encanta que quan ho he fet, em doni les gràcies i em senti útil. M’agrada saber que he aportat una mica de felicitat a la vida d’aquella persona i que gràcies a mi, és una mica més feliç.


10) És hora d’anar a la dutxa. No tardo gaire i ja sóc fora. M’agrada però el que ve després encara més. Si és hivern, agafo la tovallola i m’assento davant l’estufa. Em proporciona escalfor i em sento genial després de la fred que he agafat a causa del canvi de temperatura de dins de la dutxa i fora.

Què vindrà a continuació?

A classe, vam estar llegint el text de Narcís Comadira que tractava del que molts arquitectes han arribat a construïr, des de Nouvel fins a Alcatrava.
Què passa? que un edifici senzill amb quatre parets pintades de color blanc, ja no és bonic? pot ser ja no és atractiu a la vista dels turistes, o a la nostra. La qüestió és que hem d'innovar, i ho fem d'aquesta manera. Però, de veritat és correcte gastar-nos molts milions d'euros en la construcció d'aquests edificis tant elaborats, fer servir milers d'hectàries, talar boscos per realitzar-ho? Sincerament, no ho veig necessari i molt menys artístic i atractiu.
Encara que molts artistes, com podem veure, no pensen el mateix que jo, ja que una obra d'aquestes els pot comportar un prestigi impresionant (tant a l'arquitecte com al país) i això significa diners, que tal i com ja sabem, avui en dia tothom fa qualsevol cosa per diners.