Petita historia amb les paraules de la setmana del Rodamots.

La Marta, una noia de vint anys, estudiant d'economia de segon curs, li agradava molt sortir de festa i anar de compres. Tot i que sabia que per sortir tant necessitaves diners, ella creia que podria viure dels seus pares sempre, fins que aquests li van dir que no li donarien més diners, ja que volien que ella s'espavilés per si sola. Pensant, va arribar a la conclusió que sense diners no podria viure aixó que va decidir compaginar el treball amb els estudis (s'ha de dir que era una noia molt intel·ligent amb els estudis). Abans d'acabar el primer mes, no sabia d'on venien les misses però un cop va haver cobrat es va afluixar els cordons i va veure que pagant, Sant Pere canta. Es va renovar l'armari de dalt a baix, pagant bitllo-bitllo. Quan es va haver de gratar la butxaca per pagar la factura del gas, l'aigua i l'electricitat va haver de demanar diners als seus pares ja que la seva targeta del banc va acabar en números vermells.